Des del dia que li van amputar una cama, el Daniel té un do: pot
dibuixar al seu quadern el que vulgui que substitueixi la seva
cama i es farà realitat. En aquesta tendra història, el Daniel es
trobarà amb tota mena de personatges ben heterogenis,
supervivents únics, mentre va a buscar la seva àvia. És ella qui li
va dir que havia d’estimar el seu caos i estimar-se per sobre de
tot, i ara el Daniel vol recordar-li la lliçó.
«Estima el teu caos,
estima la teva diferència, estima el que et fa únic. I recorda que, si
creus en els teus somnis, es crearan. Hi ha molt poca distància
entre creure i crear».
