Serguei Dovlàtov va tenir una vida certament polifacètica: vigilant en un camp de treball, traficant en el mercat negre, guia en el Parc Puixkin, periodista… En El compromís Dovlàtov regurgita la seva etapa com a periodista orgànic en diversos diaris i emissores locals de Tallinn, Estònia, fins que és expulsat del Sindicat de Periodistes. Darrere de les petites cròniques, les entrevistes insulses i les breus notícies asèptiques que el periodista Dovlàtov redacta amb admirable tantsemenfotisme, es desplega la narració de les peripècies que han acompanyat la gestació de la notícia i descobrim uns personatges peculiars —els periodistes—, que topen invariablement amb l’exasperant disciplina ideològica i moral del règim soviètic, amb la mediocritat d’un temps que bé podria ser el nostre.
Si en La zona una gèlida tristesa congelava la rialla i en La maleta la rialla estava enverinada de nostàlgia, en El compromís l’aiguabarreig d’indignació i estupefacció faran que la rialla esclati sense reserves i que ressoni en el buit de la veritat oficial.
Sergei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufà i va morir quaranta-nou anys després a Brooklyn. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball, va estar-se a la presó, va exercir de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com La zona (LaBreu, 2009), La maleta (LaBreu, 2010) o El compromís (LaBreu, 2011), entre d’altres.
Un desig de fugida producte de certes desgràcies familiars i financeres —vint rubles a la butxaca— fa que Dovlàtov marxi precipitadament de Leningrad i acabi trobant feina a l’Estònia Soviètica, de Tallin, l’any 1972. De les seves experiències en la redacció d’aquest diari sorgeixen la majoria dels relats que conformen El compromís. A finals dels anys setanta, de nou a Leningrad, les autoritats soviètiques el “conviden” a abandonar el país. Un cop establert a Queens, Nova York, Dovlàtov segueix amb la seva activitat periodística endegant el diari de l’emigració russa New American (1980-1983). Per intersecció de Brodsky publica els seus relats a The New Yorker. Va col·laborar amb Radio Liberty fins el darrer moment de la seva vida.
No va ser fins a l’esfondrament de la Unió Soviètica, un any després de la seva mort, que les obres de Dovlàtov van poder ser publicades en la seva llengua original. En l’actualitat és un dels autors més estimats pels lectors russos, fins al punt que les seves observacions lapidàries ja formen part del llenguatge popular i les seves obres s’estudien a les escoles i les universitats.
