Durant la dčcada de 1930 —la dčcada de la misčria i de la prosa—, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetŕieva va escriure les peces que formen part d'aquest volum: «El Diable», «La mare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetŕieva. El seu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), és un món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarŕ brollant tota la seva poesia.
Prohibida a la Unió Sovičtica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Tsvetŕieva (1892-1941) és una de les grans poetes de la histňria de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a l'exili com en un Estat sovičtic que la va aďllar i la va maltractar fins a fer-la desaparčixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d'allň que és mort, d'allň que és enterrat en els records d'una memňria amb filtre infantil.
Amb una llengua plena de paranys, de jocs, de ritmes i de rimes, i amb un imaginari carregat d'imatges i referčncies religioses, culturals, lingüístiques i infantils, les tres peces del volum ens serveixen per presentar la prosa d'aquesta creadora fervorosa per primera vegada en catalŕ.
