Què fem quan no fem res? Esperar. Per a Andrea Köhler això no és una pèrdua de temps, sinó una manera d'usar el temps. Però ara que el temps està modelat per una tecnològia que ens aclapara, cal reaprendre i afavorir l'art de saber esperar perquè, sovint, mentre ens mantenim a l'expectativa amb el cor en suspens i el futur només imaginat, gaudim de la part més rica i satisfactòria de la nostra vida.
Dotat alhora de lirisme i profunditat, El temps regalat és una enraonada meditació sobre com els éssers humans deixem la nostra empremta en el temps.