Obra publicada en ple auge del surrealisme. Es presenta com una biografia de l’emperador romà Heliogàbal, que regnà entre 218 i 222 d.C, però narrada a la manera d’Artaud; fugint de la simplicitat, creant una atmosfera lírica, i amb una bellesa estranya en el discurs que demana l’atenció plena del lector.
Pròleg d'Arnau Pons.