La Ilíada és el poema èpic més antic de la literatura grega i l’obra principal que va conformar la identitat dels grecs com a poble. Al costat de l’Odissea, ha influït decisivament, al llarg dels segles, en la cultura occidental. La ira d’Aquil·leu contra Agamèmnon, els combats acarnissats entre aqueus i troians, la darrera trobada d’Hèctor i Andròmaca, els enganys i les ingerències dels déus, la mort de Pàtrocle o la compassió del victoriós Aquil·leu davant les súpliques del vell Príam són alguns dels episodis més impressionants i inoblidables de la guerra de Troia que han acompanyat els lectors —i els oients— de totes les èpoques, i que trobareu en aquest volum gràcies a l’esplèndida traducció de Montserrat Ros.
Els grecs antics atribuïen la Ilíada i l'Odissea i moltes altres produccions en vers heroic a la figura d'un poeta primigeni, Homer. Sobre ell no se sabia res del cert, ni tan sols el seu lloc de naixença o l'època en què va viure. Només circulaven llegendes, algunes molt belles i suggeridores. Els estudiosos moderns que ademten l'existència històrica d'Homer acostumen a situar-lo en els segles VIII o VII abans de la nostra era.
Estudis introductoria de Jaume Pòrtulas i Francesc J. Cuartero.