Una Barcelona de secrets i de silencis: la ciutat que va decidir viure a les palpentes. L'espoli del romànic de les esglésies del Pirineu, un amor apassionat al peu del Tibidabo o el misteri d'un extraordinari falsificador d'art formen aquesta novel·la ambientada en una Barcelona que, a finals del segle XIX, es va convertir en una metròpoli europea gràcies a les fortunes acumulades amb l'esclavisme per alguns dels seus ciutadans més il·lustres. És a dir ciutat finançada amb una part d'aquells diners perversos. La història fascinant i alhora tràgica de la meravellosa col·lecció d'art d'en Catarineu, amb més de quatre mil peces reunides amb passió durant anys, i la seva desaparició, està profundament lligada a aquesta ciutat que calla d'on ve, a les ferides de la Guerra Civil i als tripijocs econòmics del franquisme. I demostra que, encara avui, la classe alta mai no perd del tot. «Com s'ha atrevit, la Lolita, a escriure una cosa com aquesta de la seva família? Responc: perquè no parlo de la meva família, sinó del meu país», llegim a la novel·la. Amb una extraordinària força narrativa, una gran tendresa en el retrat dels personatges i una enorme valentia, Lolita Bosch revela a La veritat no està escrita el nostre passat més vergonyós i remou la consciència d'una Barcelona on encara avui la memòria històrica ens sembla una impertinència.