SONET
Ets fresca tota tu, i no et puc mirar
que no em retorni el cor del teu caient.
Tu no seràsmai vella: saps jugar
com un infant de gesto bo i naixent.
Parlàvem sota un arbre secular
i a mi em semblava un arbre sdolescent.
Més frescos són els camps, al teu passar,
que no molls de rosada a sol ixent.
Un dia que et passegis pel jardí,
les roses més frescals te vull collir:
i a les teves mans blanqes les daré.
Quan elles el teu tacte sentiran,
no enyoraran la saba del roser,
que amb la teva frescor no es marciran.
*******
"En Pujols m'ha fet padrí d'aquest primer llibre seu, i jo n'estic tot content per l'amor que porto al pare i al fill: per què ara n'el pare ja li podré dir compare; al fill li poso aquest sant nom: Poesia. És un nom molt usual, però no ho és tant el portar-lo dignament. Poesia és dir bellament les coses; i dir-les bellament és anunciar la visió que tinga de Déu en elles".
Així comença la presentació que Maragall fa d'aquest llibre de poesies de Francesc Pujols, i més endavant continua: "La seva poesia us parla molt de la terra molla, i de la frescor dels pàmpolsm i del raig de sol, i de fruites, i de xapoteig d'aigües, i de coses que brillen, i de grans ressonàncies, de brandar de campanes, de flaires penentrants i de coses assaborides, i de focs, i de carn i de sang".
