Des de l'antiga Grècia fins als nostres dies, els éssers humans sempre hem necessitat consells d'experts (des de l'oracle de Delfos fins als influencers d'Instagram) per tractar de millorar les nostres vides. Actualment, aquesta tendència s'ha convertit en una autèntica obsessió col·lectiva: Internet està ple de tota mena de savis i gurus amb milions de seguidors disposats a assessorar-nos sobre qualsevol àmbit de l'existència. El que passa és que, quan decidim seguir els seus consells, sovint perdem de vista no només l'afany de millora sino el sentit real de tot plegat.
Basant-se en textos de nombrosos filòsofs i sociòlegs, des de Zygmunt Bauman fins a Slavoj Zizek, d'Eva Illouz a Byung-Chul Han o Jacques Lacan; Liv Strömquist projecta una subtil crítica de les teories del desenvolupament emocional destacant el seu caràcter moralitzador i la seva perfecta adequació a la concepció neoliberal de l'individu i la societat. Des de l'humor i la ironia, Strömquist analitza la nostra obsessió contemporània pel benestar i proposa consells per poder lluitar contra aquesta autoajuda imperant i, molts cops, fútil.
A les pàgines de Pitia dixit ens trobarem amb multitud d'"experts" i "assessors" tant curiosos com en Carroll Righter, l'astròleg de Ronald Reagan, convidant-nos a "ser guapos i feliços" mitjançant els seus curiosos horòscops; la duquesa Meghan Markle, repartint plàtans amb consells vitals a treballadores sexuals, o la psicòloga d'Instagram Nicole LePera, convidant-nos a posar límits a les persones que s'aprofiten del nostre capital emocional.
