Poesia escènica III: mirades sobre l’amor i la vida (1956-1962) aplega quatre obres de l’anomenat teatre “literari” de Joan Brossa, quatre exemples de l’etapa de maduresa que permeten apropar-nos a la seva idea de l’amor i la vida. D’una manera o altra, a Aquí al bosc, El bell lloc, Olga sola i Cavall al fons l’amor hi és present. Les diferents generacions ens mostren diversos modes d’estimació: des de la noia que es busca a si mateixa per culpa d’un amor no correspost a l’afecte envers la persona amb qui s’ha compartit tota la vida o a l’amor inexpressable.
El que defineix millor, però, aquestes peces és el llenguatge poètic i la construcció dels diàlegs. La barreja de la força poètica metafòrica dels parlaments amb la quotidianitat que aclapara els personatges produeix un contrast incendiari. Cada intervenció és contestada amb frases que aparentment no hi tenen cap relació. No obstant això, cal buscar la connexió per vies que van més enllà de la lògica racional. Els arguments segueixen una narrativa que s’aparta de les lleis de causa-conseqüència i es mouen amb pautes habituals en el món poètic: la juxtaposició, la metàfora i el contrast.
Dins i fora del teatre, dins i fora del llenguatge, aquestes obres són tot un repte per a un espectador que Brossa mai no volia passiu. Per a ell escriure teatre de “text” era crear una realitat fictícia a fi de plantejar enigmes que desenvolupessin la capacitat interpretativa i crítica del receptor.
