Escrits amb tanta brevetat com intensitat, aconsegueixen que les idees i els sentiments quedin tensats al màxim. Si Miró deia que per ser universal s'ha de ser local, Espinàs demostra que per arribar a l'essència de la vida només li cal aturar un moment quotidià i donar-li una dimensió que reflecteix la condició humana.
Temps afegit és un recull de pensaments, una tria de moments salvats.
