Agost del 1986, en un monestir italià. El genial escultor Michelangelo Vitaliani, Mimo, exhala el seu darrer alè mentre els monjos el vetllen. Durant quaranta anys, però, hi ha viscut per “vetllar per ella”.
Ella és la seva darrera obra, una escultura que pertorba tots aquells que la veuen i que el Vaticà ha fet amagar. Durant les seves últimes hores, Mimo se submergeix en la història de la seva vida, des dels orígens més humils, i sobretot, en la relació amb la independent i original Viola, l’única filla de la poderosa família Orsini, que es fa amiga seva. Des del seu primer encontre d’adolescents, passaran junts la primera meitat del segle XX, testimonis de l’ascens del feixisme i les convulsions de la Segona Guerra Mundial. Tots dos es perdran i es retrobaran una vegada i una altra, com amics o adversaris, sense abandonar mai la seva relació.
