Els qui travessen la mar canvien de cel, però no d ànima. Canviar de cel parteix d aquesta reflexió del poeta llatí Horaci: no serveix de res fugir quan portem el mal dins nostre. Dividit en dues grans seccions, Ànims i Cels, amb unes Cançons que fan de pont entre una part i l altra, aquest poemari ens presenta les dues cares de la mateixa moneda: la de l ànima que viu amb angoixa i que no gosa moure s, i la del subjecte que busca salvar-se a través de la fugida, del canvi constant. El poemari es clou amb alguns textos en prosa, fragments de dietari d èpoques diverses on l autor reflexiona sobre aquesta ànsia de la fuga, ja sigui a través dels viatges, de l amor o de la mateixa literatura. Després d haver guanyat el premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, el llibre es presenta en una nova versió revisada i ampliada.
