"Encara teníem aquella espurna d'il·lusió que tenyia d'experiència irrepetible qualsevol dilluns, qualsevol dimecres”, llegim a la novel·la. I aquesta espurna brilla a totes les pàgines del còmic, fins en les més angoixants, que no en són poques. Si no estiguessin tots tan sovint arran de la mort, es podria dir que Cavalls salvatges és un cant a la vida a tres bandes, les clàssiques: sexe, drogues i rock and roll , i seria fosquíssim afirmar-ho, però és que aquest trio tèrbol i entranyable camina per la corda fluixa amb una banda sonora pròpia, i no parlo només de música, sinó també de traços i de mots que ressonen a clàssic.