Obra inclassificable pel seu hipnòtic vaivé, de la novel·la a l'assaig, de la poesia a la faula polifònica, "El dol és aquella cosa amb ales" ens fa intrusos en una llar destruïda per la pèrdua d'un ésser estimat. Després de la mort, un pare im dos fills supervivents, perduts, sense nord, a la deriva en el riu de la vida. Al dol posterior l'acompanya l'arribada del corb, figura que enfosqueix les pàgines d'aquesta obra amb les seves allargassades ales, somatizació de la pèrdua i record tangible del reconeixement i la superació de l'absència de la mare. Les setmanes esdevenen mesos, el dol, la memòria, rerefons de totes les nostres vides, allò que ens fa ser qui realment som.
Pròleg de Jesús Carrasco