«Una dona camina per una carretera [...] Vet aquí el camí: potser fa mil quilòmetres, i la dona que hi camina no està ni al quilòmetre número u. No sé fins on ha d'arribar, però sé que no va enrere, malgrat tot, i que no camina sola.»
L'amfitrió d'una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d'un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d'home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.
Els homes m'expliquen coses és una reflexió sobre com s'ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d'intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.
