Publicat el 1918, reeditat el 1919 i després oblidat, "I tot això". Una comèdia profètica és un clàssic de ciència-ficció la recent recuperació del qual s'ha celebrat com un gran esdeveniment. Uns anys després de la Gran Guerra, i amb l'objectiu que no n'hi hagi cap altra de semblant, el Ministeri de Cervells classifica els ciutadans en diferents categories segons el seu nivell d'intel·ligència i estableix un sistema rígid d'autoritzacions per casar-se i tenir fills. Tanmateix, el projecte topa amb la resistència de la població i dona lloc a paradoxes com la que viuen la funcionària del Ministeri Kitty Grammont i el ministre i ideòleg del sistema, Nicholas Chester, amb la premsa sempre a l'aguait. "I tot això" és una novel·la satírica que denuncia els règims basats en l'enginyeria social i la manipulació dels mitjans des d'un punt de vista feminista. El llibre precedeix catorze anys la cèlebre novel·la "Un món feliç" (1932), d'Aldous Huxley, el qual, per cert, visitava Rose Macaulay amb freqüència quan ella escrivia "I tot això".
