Dos nens i alguns animals són els protagonistes d'aquestes 10 rondalles que Antonio Gramsci li va escriure als seus fills, Delio i Giuliano, i a la seva esposa, Iulca Schucht, des de la presó, i que van ser escrites en forma de cartes per mantenir la relació amb la seva família.
Els contes van ser seleccionats dels llibres de Gramsci: L'arbre de l'eriçó (1948), Apólogos i petits contes de Torí (1980) i de Petits contes de Ghilarza i de la presó (1980). Parlen d'eriçons a la caça de pomes, de galledes amb crancs i pececitos, de batalles entre corbs i mussols, de guineus molt astutes que les hi tenen amb camperols i potrillos indefensos, del joc de dames, de la llibertat en el dibuix, de l'escola i de fills que creixen, d'homes que cauen i ressorgeixen. Són relats plens de fantasia, adequats per a un públic infantil i juvenil, que proposen un rerefons caracteritzat per una forta i clara dimensió ètica, de lluita entre el Ben i el Mal, entre el que és just i no, els opressors i els oprimits. Escrits com a al·legories de la realitat que funcionen com a eines utilitzades per Gramsci per explicar, com si es tractés d'un joc infantil, la vida i les seves controvèrsies.
El llibre, a més de ser publicat en quatre idiomes (castellà, italià, català i sardo) i il·lustrat per Claudio Stassi, va acompanyat per les introduccions de l'escriptora barcelonina Rosa Regás i de l´investigador sardo de la Universitat de Càller i International Gramsci Society, Mauro Pala. L'edició ha estat sota la cura de Marcello Belotti.
