Al Berlín de principis del segle XX, el jove Roland viu despreocupat pel futur fins que el seu pare decideix matricular-lo en una petita universitat d'una ciutat de províncies. Allà, malgrat la seva reticència, en Roland queda fascinat per les classes d'un professor de literatura respectable i encantador. El professor acull el jove i entre ells sorgeix una relació íntima i amistosa, però també profundament contradictòria, alterada pels sobtats canvis d'humor de l'home, que rebutja cada vegada més el seu protegit. En Roland no entén el perquè d'aquesta «confusió de sentiments», que aviat es converteix en un dolorós turment interior.
Amb aquesta història extravagant i audaç, Zweig revela les complexes emocions que sorgeixen quan els sentiments sobrepassen els límits esperats.
