A La dona gelada Annie Ernaux s'acosta a la trentena, és professora, està casada amb un executiu i és mare de dos nens. Viu en una casa confortable. I malgrat tot, se sent una dona gelada. Com milers d'altres dones ella ha sentit que la seva curiositat, la seva felicitat, el seu impuls vital s'anaven anquilosant en l'intent de compaginar la feina amb les compres, els sopars, l'atenció als fills... tot allò que s'entenia com la condició normal per a una dona. Barrejant tendresa, ràbia i amargor, Ernaux explica brillantment aquesta alteració de la quotidianitat, aquest empobriment de les sensacions, aquesta dilució de la identitat; l'esclavitud quotidiana a què les dones són empeses com si fos l'únic camí possible per a la realització personal.
