Amb convicció, claredat i passió, James Baldwin fa una advertència imperiosa sobre els efectes del racisme que continua sent urgent seixanta anys després de la seva publicació original.
En el primer dels dos assaigs que componen l’obra, “El meu calabós trontollà: Carta al meu nebot en el primer centenari de l’Emancipació,” Baldwin ofereix una orientació càlida i determinada sobre què vol dir ser negre als Estats Units i explica la lògica perversa del racisme americà.
A “Al peu de la creu: Carta escrita des d’una regió del meu pensament,” Baldwin narra el seu viatge espiritual per l’església després d’una crisi religiosa als catorze anys, i després a fora una altra vegada, així com la seva trobada amb Elijah Muhammad, el líder de la Nació de l’Islam. De principi a fi, Baldwin ens urgeix a confrontar-nos amb les institucions opressives de la raça, la religió i la condició de nació mateixa, i insisteix que la resiliència compartida entre negres i blancs és l’únic camí per tirar endavant. De la mateixa manera que és un balanç del passat racista d’Amèrica, La pròxima vegada, el foc també és una crida alta i clara a preocupar-se, tenir valentia i amor, i una llum per al camí.
