El nom cuscús pertany a la cultura berber i, segons els especialistes, prové del mot k'seksu, l'arrel del qual vol dir «arrodonit». Es refereix a allò que, des de fa molt de temps, tots els països occidentals han adoptat, ja que la majoria de llengües europees designen amb aquest mot la sèmola de blat dur i, per metonímia, el «plat tradicional compost per aquesta sèmola cuita al vapor, acompanyada de carn i de verdura, tot junt servit amb el brou, l'harissa, mandonguilles de carn, merguez, etc.», segons la definició del diccionari Larousse (edició de 2008).
Però, sigui del país que sigui, el cuscús continua tenint un caire festiu i de germanor. Reuneix parents o amics, concreta un art de viure cada vegada més cobejat, i encara més perquè aquest gra el recomanen els nutricionistes.
