La història original del moro de Venècia, de Gianbattista Giraldi Cinthio (1565), va servir a William Shakespeare per crear Otel·lo, l'única de les seves grans tragèdies basada en una obra de ficció. Contravenint la imatge isabelina del «moro», Shakespeare inverteix els papers dels protagonistes i atorga a Otel·lo el caràcter d'home noble i aristocràtic, mentre que reserva per a l'italià Yago la perversitat i la hipocresia, desenvolupant en ell un dels estudis més profunds del mal.
Otel·lo es presenta com la tragèdia de la incomprensió, en la que lluiten l'amor pur, la passió, l'orgull, la gelosia i la venjança. Com un autèntic heroi tràgic, el protagonista, conscient de la seva degradació i de la seva pèrdua, escriu el seu propi epitafi amb l'angoixa de l'heroi destrossat.
