“Fins ara no veia els murs, alts i massissos com eren des de bon començament; fins ara, perquè una noia havia mort, no s’adonava que l’havien tancat, que ell mateix s’havia tancat, car amb la seva inèrcia va ajudar a posar els maons i les pedres, a dreçar les reixes espesses i gruixudes darrera les quals, sense saber-ho, i potser fins i tot amb la voluntat d’ignorar-ho, es moria inconfortable, humiliat i avergonyit.”