Amb "Rodoreda, un mapa" Mercè Ibarz, fa un itinerari per la seva memòria personal, cultural i col·lectiva.
A partir de la lectura de les obres de Rodoreda, Ibarz desplega «set tombs per la imaginació lectora i pels revolts de l’ofici d’escriure» i escriu una autèntica memòria d’aprenentatges en què tant ens parla de Calvino, de Natàlia Ginzburg, d’Anna Murià; de la Barcelona dels anys 20; de Led Zeppelin; d’un viatge a París; del retorn dels exiliats; de la tragèdia de la guerra; de les mirades que van (i han) de suportar les dones creadores (i les dones en general)…
