Això no és una novel·la. Ni tan sols és un conte. Això és una història. Totes les històries tenen una música pròpia. La d'aquesta és una música blaca. Cal dir-ho, perquè la música blanca és una música estranya, que de vegades et desconcerta: s'interpreta suaument i es balla lentament. Quan s'interpreta bé, és com escoltar el silenci, i els que saben ballar és com si no es moguessin.