Els individus que van a la seva, que fugen del ramat i de les convencions, han rebut històricament denominacions pejoratives (l’ovella negra, la poma podrida del cistell, el llop solitari) però també laudatòries (el vers lliure, el bohemi, l’anomalia a Matrix). Aquesta doble valoració del que, en termes generals, reconeixem amb el mot anglès outsider indica també una doble tendència de les societats humanes: el gregarisme i l’individualisme. En aparença, és un dualisme incoherent, una suma impossible. La dialèctica entre individu i grup és una constant històrica, i una de les grans veritats de l’espècie. Ha produït fenòmens estranys, sorprenents, de vegades foscos i de vegades brillants.
