Escrits entre els anys noranta i els nostres dies, els assaigs de Boris Groys sobre la lògica entròpica de la cultura, l'art i el museu, sobre la col·lecció, la política de l'avantguarda i el caràcter mediàtic de l'home i la realitat -la teoria dels mitjans és la ideologia del nostre temps- constitueixen uns exercicis brillants d'esgrima intel·lectual. Combinen el rigor teòric i un estil entenedor i elegant amb una sagacitat que l'autor administra amb subtilesa. Groys mesura les seves forces amb el contrincant més difícil per a un assagista: el seu propi present. Gairebé tots els assaigs comencen reverenciant les idees establertes, però acaben cada embat deixant el lector prou tocat perquè hi continuï reflexionant, perquè desitgi pensar les coses d'una altra manera.