En les immediacions de la central de Txernòbil, un soldat rus obsedit pels seus somnis dispara a un cavall de Przewalski -els únics exemplars salvatges al món- i el fereix en una cuixa. Ranquejant, separat de la manada, el cavall aconsegueix fugir. L'Elena i el Sergei treballen a la zona d'exclusió de Txernòbil estudiant la fauna que sobreviu allà sota els efectes de la radiació. Troben el cavall agonitzant i aconsegueixen salvar-lo. Però potser la relació amb els homes i les dones el canviaran per sempre, allunyant-lo de la seva vida salvatge. Potser els homes i les dones que s'hi relacionin -en somnis, en cos i ànima- canviaran també per sempre.
«He volgut pensar en un cavall que tingués dret a la memòria i a la història de la pròpia espècie, de la llibertat i l'esclavatge, de la manada i la solitud, de la subjecció i el tret, de la carícia i la cura. Que tastés la condemna del cicle i la de l'errant que vaga pel món. Un cavall amb una odissea més enllà d'un sol cotxer. [...] No l'he buidat de raó i tampoc no li he superposat la pròpiament humana.»
