L'Argentina es col·lapsa sota el pes de l'economia i s'ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. la Vera no s'abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest pañis que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb una brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l'únic ésser viu que en aquesta part de món no l'ha abandonada.
Que hi ha més d'una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l'Eliseu, l'editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la dones a ell mateix abans no sigui massa tard.
La mirada curiosa de la Vera és implacable sobre els nostres usos i costums. però també tendra. talment com ho és la prosa concisa i esmolada de la Silvana Vogt.
