A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Dins seu, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta, completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites dels seus dos veïns: en Manel, un home discret, que només sap estimar en silenci, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
De manera subtil, però contundent, Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història fan caure els murs que els aïllen i rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
