L'educació sentimental d'un jove de ciutat en un entorn geogràficament proper, però encara arrelat a la terra i a la seva llengua, és el fil conductor d'una sèrie de proses que constitueixen el debut literari d'Emili Manzano.
Els objectes guardats en una calaixera de la casa de Son Peretó Vell i la necessitat d'esclarir una vella història de família, que propicia una decisiva escapada a París, van trenant la crònica de la descoberta d'un món i d'una llengua d'un deliberat to ultralocal. El rescat d'una història i, sobretot, d'un lèxic familiar esdeven una manera de connectar amb un passat recent i alhora remot, la Mallorca d'abans del boom turístic, en un exercici que s'erigeix en una autèntica festa verbal.
