«Hoy vas a nacer. No deberías, pero lo vas a hacer. No deberías porque el infierno está ahí afuera. Hay manifestaciones día sí y día también. La gente habla de elecciones. De atentados. De amnistías. [...] Pero la historia que marcará tu vida va a suceder mucho más cerca, a unos pocos kilómetros de distancia. Sucederá en Barcelona y habrá una niña y un perro, un hombre y una mujer, un viejo y un cuadro. Oyes las campanas de una iglesia cercana. Sientes una nueva contracción. Hoy vas a nacer. No deberías,pero lo vas a hacer».
La medianoche del 18 de marzo de 1977 la suerte de un bebé que se desliza por el cuello del útero de su madre quedará ligada a las vidas de seis individuos. Tuyo es el mañana es la obra de un hábil demiurgoque, al inscribir las diversas y coloridas voces de los personajes en la secuencia del tiempo y el espacio, recrea la imbricada trama de azares de que está hecha la vida y nos descubre un magnífico jardín de senderos que convergen.
-----------------------------------------------------------
Ressenya de la llibreria:
"Tuyo es el mañana" és la segona novel·la de Pablo Martín Sánchez, i forma part d'una original idea de conjunt que va començar amb "El anarquista que se llamaba como yo", en la que fa una reconstrucció de la història de l'anarquista Pablo Martín Sánchez, acusat d'atemptar contra la dictadura de Primo de Rivera, condemnat i assassinat el 1924.
Amb la història d'aquest personatge que es diu exactament igual que ell, l'autor també ens permet entrar a diferents moments capitals per l'Europa contemporània com el naixement del cinema, la vida intel·lectual dels exiliats a França o la Setmana Tràgica a Barcelona.
En la segona novel·la, canvia el seu nom per la data del seu naixement. I diu estar preparant una tercera en la què el punt de partida serà la ciutat en la qual ha nascut: Reus.
"Tuyo es el mañana" és una història que transcorre en un sol dia, que comença a les 0.00h de la matinada i té el darrer "acte" a les 23.15h. I diem "acte" perquè es pot llegir gairebé com una obra de teatre, en la que els escenaris i els personatges es van presentant, entrant i sortint, i aconseguint per les seves diferències una bona mostra de la varietat de la societat en tots els aspectes.
La situa el 1977 a Barcelona, i això li permet parlar d'un marc que acaba d'enterrar a Franco (1975) i que està començant a mirar de resoldre una transició complicada.
Reivindica una Barcelona amb organitzacions en contra del sistema, manifestacions anarquistes, mogudes estudiantils i moltes corregudes davant dels grisos. I li toca parlar de Franco, de repressió, de presons i d'amnisties.
Això el diferencia de molts autors anteriors (i no) a ell, que solen posar el marc històric en la Guerra Civil i la postguerra i se solen quedar en aquest punt.
Ell creu que l'entrada de la transició no està prou ben explicada i que la idea de negociar i de fer-ho de manera tranquil·la no és fidel a la realitat: la gent va sortir al carrer per protestar i a lluitar perquè tenia moltes coses per començar a reparar. Moments de canvis, de teòriques obertures i de molta incertesa, que desglossa en una novel·la amb personatges molt diferents entre ells per poder representar precisament les diferències socials d'aquests temps.
És destacable la capacitat que té de fer diversos registres i donar diferents veus a cada un d'ells, explicant-los amb una presentació i uns fets que són els mateixos esdeveniments, i d'arribar a un final en el qual tot s'ajunta en la darrera escena i encaixa talment com si fos un trencaclosques.
