En aquest recull d'assaigs, Camus recupera el mite clàssic de Sísif per representar un heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, sotmès a un treball inútil i sense esperança: condemnat pels déus, Sísif s'ha de passar l'eternitat fent rodolar una roca fins al cim d'una muntanya, des d'on torna a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs ens mostren la noblesa i l'indefallent amor a la veritat que duen Camus a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable i preferir el que és vertader al que és desitjable.
Una obra que estudia, des d'enfocaments propers a l'existencialisme, la «sensibilitat absurda» que sembla dominar gran part del segle XX.
